¿Quieres tener tu propio blog?
lluny
viernes, 22 de febrero del 2008 a las 22:43
Es feia tard, les ombres començaven a menjarse allò que quedava de dia. Poca poc, poc a poc i en un silenci profund i solemne el dia anava deixant pas a la nit. Vaig anar cap aquell banc, el del final del parc on vàrem parlar la ultima vegada. Una vegada assegut vaig comptemplar: les fulles seques formant un ventall fosc, marro. Vaig veure el caminet mixt ocult. Pensava en tu, en les teves passes, sempre fermes sempre decidides.
Un sospir desprès encara t´ estimava, un minut desprès res havia passat, quiet les fulles moria el dia i jo seguia allà quiet assegut sense cap mes resposta que tu
